Història d’un crim monstruós convertit en obra d’art gràcies a l’ofici i a la sensibilitat del narrador, aquesta «novel·la de no-ficció» descriu, amb tant de detall que és a la ratlla de la morbositat —però sense ultrapassar-la mai—, la vida de dos psicòpates des de la seva infantesa fins a l’acompliment de la pena a què són condemnats. Truman Capote va dedicar sis anys seguits de treballs i investigacions a A sang freda, que es traslladaria aviat al cinema i li donaria notorietat mundial. Després d’aquesta novel·la, Capote es veuria incapaç d’acabar cap altre llibre.

L’inspector fa tard, de Manuel de Pedrolo (1918-1990), és una novel·la breu, escrita el 1953 i considerada una de les contribucions de l’autor al gènere policíac. Carregada d’una inigualable intensitat «in crescendo», no és un text típic de crims. No hi ha detectius privats ni investigacions, però sí una trama que unifica la intriga pròpia del gènere amb la indagació profunda al voltant de la naturalesa humana. Molt psicològica, aconsegueix que ens identifiquem amb el personatge protagonista fins a límits insospitats. Una intel·ligent reflexió sobre les desigualtats socials, els límits del bé i del mal, el sentit de culpa, la por i la fatalitat.

Pas de ratlla no es troba dins del nucli dur de les novel·les pedrolianes considerades negres o policíaques, però conté un innegable biaix envers el gènere, tant des del punt de vista del contingut com dels recursos narratius. Es tracta d’una narració d’intriga psicològica on el més important són els personatges, dibuixats en poques pàgines de manera magistral. Pedrolo confegeix a Pas de ratlla un potent exercici de descripció de la misèria moral, de la sordidesa, de la pobresa, de la incapacitat per tirar endavant, de la dificultat de les relacions humanes, de l’amistat, la pèrdua, l’amor i el desamor.

La investigació del rapte d’un nen, vint anys enrere, condueix el periodista Joan Porta fins a la petita població de Bassera, on espera descobrir què va passar i, sobretot, esvair la sospita que té sobre els seus pares com a segrestadors. Una trama policíaca, amb un fort rerefons existencialista, són els elements principals d’una novel·la que palesa les inquietuds de Manuel de Pedrolo respecte la condició humana. Amb un estil narratiu proper al teatre i una gran quantitat de diàleg, el periodista explica en primera persona la investigació a partir de les entrevistes amb tot tipus de veïns del poble en un intent de trobar la veritat, tant pel que fa al nen desaparegut com de la seva pròpia vida. Però la veritat sempre destapa secrets amagats des de fa molt.